Saps ha sigut meravellós. Sentir-te a dos centímetres. Sentir-te tan a prop. Sentir-te.
Però abans de tot, m'he quedat ensopida, veien-te jugar. En aquest moment m'he adonat: podré viure moments i moments, però com els d'aquesta tarda crec que seran molt díficls. Sentir que puc caure, superar les meves pors, només perquè sabia que en el fons, mai m'haguessis deixat caure. Riure, desesperar-me...Confundir-me..Et veig, cada nit, amb el teu somriure, i desperto i no hi ets. Avui quedará en la memoria..demà no podré recordar potser...No sé, no sé res, però això potser m'agrada més...Només veure't avui, ja podria morir tranquila...

alwayscuseta